ALAPIDAR, [ALLAPIDAR] v. a.

Lapidar, matar, perseguir a pedrades.

V. lapidar.

"E es digne de alapidar
Qui s aymia no pot celar."
Facet 1.357

"... e a la fi lo dit Athor fo allapidat e puys cremat ab les sues coses."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXV

"... que gran vergonya seria nostra que haguessem perdut dos senyors e tanta de bona gent que ns havien morta en tant gran traycio, e que no ls venjassem o murissem ab ells, que no havia gent al mon que no ns degues alapidar..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXIX

"E aximateix se diu en lo libre Deuteronomi que si alguna verge era esposada e algun la havia corrumpuda e ella no havia cridat, per tal que li fos ajudat, que aytal verge deu esser allapidada."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. V

"La primera porta hon hom entra en Iherusalem es lo loc hon lo benauirat martir sant Steva fo alapidat e mori en aquel loc..."
Viatge a Terra Santa f. 81, v. Any 1323

"... prenien ira contra ell, e volgueren lo allapidar quan Jhesu Xrist dona a entendre que era Deu e hom..."
Ferrer, Vicent Quaresma 22, XXXIV